Agraïment i compromís. Aquestes són les dues paraules que més hem repetit en aquest XX Fòrum.
Donem gràcies, perquè durant vint anys hem sigut capaços d’aplegar-nos any rere any en aquestes trobades de reflexió, pregària i convivència fraternal, i proclamar la nostra convicció que aquests temps civils i eclesials, tan farcits de pragmatisme polític i de restauracionisme eclesiàstic, han estat també una font de gràcia i de llibertat; i perquè, malgrat les deficiències personals i col·lectives que sens dubte hem tingut, ens hem mantingut fidels als principis que originaren aquesta iniciativa eclesial Els nous aires que entraren a l’Església per la finestra oberta per Joan XXIII continuen esperonant-nos a llevar-li la pols de l’autoritarisme, del clericalisme i del masclisme, que encara es manifesten no sols en determinades actuacions de la jerarquia sinó, de vegades, en els nostres mateixos grups i comunitats.
Conduïts en tot moment per l’espiritualitat cristiana del “rent que es mescla amb la pasta fins que tota fermenta” i fidels a la nostra terra, ens comprometem a continuar presents en la societat laica, plural i democràtica i, amb els mateixos drets i deures de tots els ciutadans, col·laborar amb lleialtat en tots aquells projectes, vinguen d’on vinguen, que són font de justícia, veritat, llibertat i d’humanització integral, especialment dels més pobres i desemparats.
Perquè creiem que Jesús ressuscitat és el fonament de la nostra fe i esperança, en acabar aquest XX Fòrum, volem proclamar amb tota força que un altre món i una altra Església són possibles:
- Un món que ja no estarà en guerra contra els pobles pobres, sinó contra tota classe de pobresa d’arreu del món i on la indústria militar no tindrà més remei que fer fallida.
- Un món on ningú no morirà de fam, perquè tampoc ningú no podrà morir d’una fartera.
- Un món on ningú no es veurà obligat a immigrar i a viure en clandestinitat, perquè a tota persona se li reconeixeran els seus drets humans i tots gaudiran de la plena ciutadania en un món, que respecte la pluralitat cultural, lingüística i política dels diversos pobles i nacions de la terra.
- On la llibertat i la seguretat, condemnades ara a viure separades, tornaran a ajuntar-se i cap polític no les utilitzarà per a ficar la por en el cor de les persones i les institucions.
- Una Església més evangèlica, lliure i alliberadora, potenciadora de la felicitat de les persones i animadora de gaudir del cos, com obra del Bon Déu, Pare-Mare.
- Que interpretarà com cal el precepte diví “estimaràs la natura”, de la qual la persona humana forma part, i no la sotmetrà ni explotarà.
- Una Església on la unitat no serà sinònim d’uniformitat ni la persona estarà al servei del dret canònic ni de les rúbriques litúrgiques, on la comunió serà bidireccional; no únicament de dalt cap a baix
- Somniem amb un món i una Església on ningú no podrà treballar al mateix temps per a la glòria de Déu i per a les pròpies butxaques, prestigi i poder, on cap polític no triomfarà servint-se d’aigua beneïda.
- Un món i una Església que amb humilitat es deixen salvar aprenent de la solidaritat, l’estima, l’alegria i els valors humans i evangèlics que ens aporten tots aquells crucificats per un sistema econòmic pervers.
En aquest món nou i en aquesta Església nova, totes les persones que tinguen voluntat de justícia i voluntat de pau conviuran i tindran les mateixes oportunitats, sense que importen gens ni miqueta les fronteres del mapa o del temps, de la llengua o del sexe, de la raça o de la creença.
Un somni, una utopia? Potser. Allò ben cert és que “més lluny, hem d’anar més lluny”, si volem arribar a l’Ítaca del Regne de Déu. “Deixem el pessimisme per a dies millors” i, sense mirar cap arrere, continuem avançant amb la força que ens donen la fe i la germanor que ens vénen del Crist Ressuscitat i que en aquests dies de Pasqua estem actualitzant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario