Oblit, memòria i beatificacions

Signen aquest escrit
un col.lectiu de cristians i cristianes de base de Castelló :

OBLIT, MEMÒRIA I BEATIFICACIONS.

Som molts els cristians i cristianes escandalitzats amb les paraules del cardenal Rouco Varela "A veces es necesario olvidar. No por ignorancia o cobardía, sino en virtud de una voluntad de reconciliación y perdón." Paraules dirigides contra la Llei de la Memòria Històrica que pretén donar resposta als milers de peticions de persones que volen saber on van anar a parar les restes dels seus familiars.

Rouco demana resignació als qui volen que la història faça justícia. La demana a les víctimes de la repressió franquista, desitjoses de recuperar els ossos dels assassinats, traure'ls de les cunetes i donar-los una tomba digna, com els altres ja la van tenir fa 70 anys. Mentre, l'Església prepara la beatificació de 800 catòlics assassinats durant la guerra civil. Només si es tracta d'informar i investigar sobre els altres morts, sobre l'altra violència que no va dubtar a beneir i legitimar, llavors parla d'obrir "velles ferides".

La nostra opinió és que davant la tragèdia silenciada de desenes de milers de persones afusellades, empresonades, humiliades... no es pot demanar a les víctimes que obliden. Mereixen una reparació, i la societat ha d'enfrontar-se a aquest passat, com han fet en altres països.

Nosaltres entenem que l'Església, que ha d'estar al costat dels que pateixen o no és l'Església de Jesucrist, hauria de posar-se al capdavant d'aquesta exigència de reparació i de justícia. La jerarquia catòlica ha de reconèixer que totes les víctimes mereixen honra i reconeiximent, per a poder parlar de reconciliació i de perdó.

L'Evangeli està ple de sentències contra els que es creuen i defieneixen com a bons i millors que els altres "qui s'exalça serà humiliat..." Per qué, doncs, tanta exaltació de les víctimes catòliques? tant d'exaltar als nostres i de menysprear als que no són com nosaltres? Per qué tanta resistència a que es tracte dignament a totes les víctimes?.

La lògica de Déu és la de patir amb qui pateix, la d'estar al costat de les víctimes i identificar-se amb elles. Les víctimes, totes, reclamen la nostra solidaritat i la reivindicació de la seva memòria. I l'Esglèsia hauria d'impulsar noves dinàmiques socials de reconciliació amb objectius de justícia, restitució, assumpció de responsabilitats i recuperació de la memòria.

La reconciliació que demana Rouco no ha de vindre primerament de part de les víctimes, sinó d'aquells que les van provocar. La jerarquia eclesial hauria de començar demanant perdó, públicament i humilment; perdó dels pecats de l'Església franquista.

I, des de la responsabilitat i la caritat, posar els seus recursos al servei de la reconciliació i, més encara, una reconciliació que es visca a l'interior de la pròpia comunitat cristiana. Hem d'aprendre, a l' Església, a viure la comunió i l'encontre, els quals, per a ser autèntics, han d'incloure la discrepància i el conflicte. Sense imposicions, victimismes ni exclusions. Amb la mirada sempre posada en el futur per construir, i confiant en l' Esperit de Déu, generador tant d'unitat com de diferència i llibertat.