UNA DEMOCRÀCIA MALALTA...
Les CCPs de València, davant la progressiva inhibició de la ciutadania, envers la participació democràtica -que s'ha fet palesa en els comicis europeus últims-, volem manifestar la nostra preocupació i cridar a la conscienciació dels cristians com a ciutadans i a la responsabilitat dels polítics.
-En primer lloc es continua detectant un descens en la participació -del 45.5% de promig, en 2004, al 43.0% en 2009, al nostre país-, que no pot atribuir-se -només i ja seria preocupant- a què Europa "no interessa" els electors... europeus.
-En segon lloc els programes electorals tampoc han ajudat i el projecte europeista no ha estat ben explicat als ciutadans, als que ha arribat un missatge electoral de pur "tràmit".
-En tercer lloc, les eleccions europees en bona part dels països -entre ells Espanya- s'han presentat en clau "nacional" i els debats han derivat en els enfrontaments partidistes habituals.
-A més, en el nostre cas, hem assistit perplexos a un intent de limitació de la participació democràtica, contra certes formacions, que podien resultar incòmodes a les majories "nacionals" -PSOE i PP-. Per sort, el Tribunal Constitucional ha corregit una tal pretensió, posant en evidència la precarietat jurídica de la llei de partits, pactada -precisament- per PP-PSOE.
-També hem estat testimonis de les greus acusacions, que els tribunals de justícia han imputat a determinats càrrecs polítics rellevants -cas d'Itàlia i Espanya- i que, tot i això, no els ha suposat cap penalització a les urnes, la qual cosa ha estat aprofitada per alguns dels imputats, per exhibir, sense rubor, una prepotència inaudita i desafiant.
-Finalment, dels resultats dels comicis, no poden esperar-se -lamentablement- unes polítiques afavoridores d'una major justícia social, del necessari pluralisme democràtic i de l'atenció als més desassistits de la nostra societat: els marginats, els sense treball i els immigrants.
Per tot això, pensem que la nostra ha esdevingut en una democràcia malalta i que caldrà un esforç compartit pel cos social majoritari, per recuperar la confiança en el sistema i les polítiques de justícia i progrés. Alhora que denunciem una pràctica poc o gens ètica, en alguns polítics, que desprestigien greument l'exercici de les responsabilitats públiques i a les institucions democràtiques.
I encara com a cristians -a més de ciutadans- trobem a faltar les reflexions encoratjadores dels nostres pastors, tant amatents a fer declaracions públiques i solemnes, des de la Conferència Episcopal, en relació a temes prou més opinables, que no la pervivència de les bases jurídiques i morals d'una convivència en pau i justícia, -especialment a favor dels més necessitats- imprescindibles per garantir la supervivència de la democràcia, la dignitat de les persones i la defensa dels drets humans.
-En primer lloc es continua detectant un descens en la participació -del 45.5% de promig, en 2004, al 43.0% en 2009, al nostre país-, que no pot atribuir-se -només i ja seria preocupant- a què Europa "no interessa" els electors... europeus.
-En segon lloc els programes electorals tampoc han ajudat i el projecte europeista no ha estat ben explicat als ciutadans, als que ha arribat un missatge electoral de pur "tràmit".
-En tercer lloc, les eleccions europees en bona part dels països -entre ells Espanya- s'han presentat en clau "nacional" i els debats han derivat en els enfrontaments partidistes habituals.
-A més, en el nostre cas, hem assistit perplexos a un intent de limitació de la participació democràtica, contra certes formacions, que podien resultar incòmodes a les majories "nacionals" -PSOE i PP-. Per sort, el Tribunal Constitucional ha corregit una tal pretensió, posant en evidència la precarietat jurídica de la llei de partits, pactada -precisament- per PP-PSOE.
-També hem estat testimonis de les greus acusacions, que els tribunals de justícia han imputat a determinats càrrecs polítics rellevants -cas d'Itàlia i Espanya- i que, tot i això, no els ha suposat cap penalització a les urnes, la qual cosa ha estat aprofitada per alguns dels imputats, per exhibir, sense rubor, una prepotència inaudita i desafiant.
-Finalment, dels resultats dels comicis, no poden esperar-se -lamentablement- unes polítiques afavoridores d'una major justícia social, del necessari pluralisme democràtic i de l'atenció als més desassistits de la nostra societat: els marginats, els sense treball i els immigrants.
Per tot això, pensem que la nostra ha esdevingut en una democràcia malalta i que caldrà un esforç compartit pel cos social majoritari, per recuperar la confiança en el sistema i les polítiques de justícia i progrés. Alhora que denunciem una pràctica poc o gens ètica, en alguns polítics, que desprestigien greument l'exercici de les responsabilitats públiques i a les institucions democràtiques.
I encara com a cristians -a més de ciutadans- trobem a faltar les reflexions encoratjadores dels nostres pastors, tant amatents a fer declaracions públiques i solemnes, des de la Conferència Episcopal, en relació a temes prou més opinables, que no la pervivència de les bases jurídiques i morals d'una convivència en pau i justícia, -especialment a favor dels més necessitats- imprescindibles per garantir la supervivència de la democràcia, la dignitat de les persones i la defensa dels drets humans.
Comunitats Cristianes Populars de València -CCPs-,
juny del 2009
juny del 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario