NO A LES MESURES INJUSTES,
IMMORALS I ANTIEVANGÈLIQUES
DEL GOVERN
CONTRA LES PERSONES MÉS EMPOBRIDES
Les injustes mesures adoptades davant la crisi perjudiquen greument
les persones més vulnerables de la societat: dependents, aturades de
llarga duració, joves sense perspectiva de futur… Però la decisió de
deixar sense assistència sanitària, a partir del proper 1 de setembre,
les immigrants que no tinguen regularitzada la seua situació
administrativa, traspassa totes les fronteres de la decència moral, produeix efectes perversos sobre els comportaments cívics i la
salut pública i corromp el sentit evangèlic de la convivència.
1.- És injust i immoral que els costos de la crisi recaiguen sobre el dret fonamental a la salut. El fet que l’assistència sanitària es limite a les persones assegurades i
cotitzants, tot excloent les immigrants, és l’inici d’una deriva ètica
que es manifesta, també, en l’exclusió de les aturades que no tinguen
actualitzada la seua demanda d’ocupació i de les majors de 26 anys que no hagen entrat en el mercat de treball. L’accés universal i igualitari a la salut és un bé de justícia que ha
de ser garantit pels poders públics a tota la ciutadania i de cap
manera no pot quedar condicionat per l’ètnia, la religió o la
documentació. Sol·licitem als governs –central i autonòmics– que rectifiquen allò que considerem immoral i injust.
2.- Aquesta mesura és innecessària perquè l’estalvi econòmic mínim
que suposa es pot assolir, sense un cost humà major, per qualsevol altre
mitjà que no amenace la integritat de les persones. Per cobrir les
despeses que es pretenen evitar, n’hi ha prou amb renunciar a la Fórmula 1, disminuir la despesa militar espanyola o delmar la corrupció o el frau fiscal. D’altra banda, no creiem que la mesura prevista haja de produir cap
estalvi, ja que generarà un cost econòmic superior en obligar la
població exclosa de l’atenció sanitària a acudir a urgències per rebre
assistència mèdica, amb la qual cosa es produirà, a més, un col·lapse en les urgències més gran del que ja existeix. Invitem, doncs, les organitzacions socials i el conjunt de la societat a
no secundar la mesura i a pressionar per tal de crear un consens social
ampli.
3.- És contraproduent negar la targeta sanitària i, en conseqüència,
l’atenció sanitària a uns éssers humans que isqueren dels seus països
cercant mitjans de subsistència o condicions de vida millors per a les
seues famílies. Aquesta mesura els estigmatitza, tot convertintlos en
“bocs expiatoris” de les disfuncions del sistema sanitari, i trenca, a
més a més, l’ordre constitucional, assentat sobre el reconeixement de la
dignitat de tota persona. Invitem els qui exerceixen com a professionals de la salut a
acollir-se al dret a l’objecció de consciència per atendre la població
més vulnerable.
4.- És antievangèlica una mesura que deixa sense cobertura, sense
atenció sanitària, sense medicines i sense drets uns éssers humans
simplement per mancar de permís de residència a Espanya o per patir una
precarietat laboral que ells no han causat. És un atemptat a l’amor que Déu desplega sobre les persones i a la preferència que, en
Crist, ha mostrat vers les més fràgils i vulnerables. El vell
interrogant bíblic “on és el teu germà?” (Gn. 4,9) és la interpel·lació
que s’adreça avui a la ciutadania espanyola. Demanem a les comunitats cristianes i al conjunt de l’Església que
s’ocupen a fons en la defensa del dret de la gent més empobrida.
València, 12 de maig de 2012
Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats
Grup de Rectors del Dissabte
No hay comentarios:
Publicar un comentario