EUROPA,
PROJECTE
I MALSON
(Davant
la convocatòria d’eleccions europees)
El somni
europeu, que s’identificà des dels seus orígens com a espai de
drets humans, treball i pau entre nacions enfrontades històricament,
ha estat copat per buròcrates i elits de poder. En conseqüència,
s’ha convertit en un malson que fa créixer l’euroescepticisme,
la impotència generalitzada davant mecanismes econòmics que
colpegen la gent més dèbil i la barbàrie de grups racistes i
xenòfobs.
Constatem
amb indignació que s’ha prioritzat el mercat per damunt de les
persones i les cultures; que els interessos dels grups financers i de
pressió han prevalgut sobre els pobles; que ha interessat més la
construcció del mercat comú que la d’un espai social, obert i
solidari; que els països més rics s’han imposat als més pobres;
que ha nascut una burocràcia europea distant i aliena a les
preocupacions de la ciutadania. Tot això és un llast que exigeix
cada vegada més retallades socials, precarietat i sacrificis,
deixant persones immigrants mortes en el mar; joves que es desplacen
a altres països de la Unió cercant treball i són rebutjades;
aturades que, per milions, queden expulsades dels dinamismes
comunitaris; altres que viuen en precari sense poder eixir endavant;
minories ètniques. Tota aquesta gent “innominada”, anònima i
sense rostre, reclama tenir part en la construcció europea.
La
construcció de la Unió no
podrà superar aquest llast sense una major democràcia, participació
ciutadana i justícia social. Per això és
urgent una crida a la participació en les pròximes eleccions
europees, per tal de convertir la Unió en un projecte de llibertat,
emancipació i justícia social que supose un canvi autèntic de
sistema.
No podem deixar via lliure a grups organitzats d’ultradreta o a
moviments que impedisquen la construcció de l’Europa social.
El
projecte
europeu només és sostenible quan es centra en la justícia social.
Reduït a la consecució d’una zona de lliure comerç, tan sols
interessarà als mercaders. La prova d’idoneïtat europea radica en
el compromís inequívoc per la
igualtat,
mitjançant polítiques fiscals redistributives que perseguisquen
major equitat entre els països i polítiques socials que
garantisquen les prestacions socials bàsiques.
Fidel
al seu anhel de llibertat,
Europa ha de ser espai d’asil que oferisca protecció internacional
a la vida dels éssers humans perseguits, per tal que puguen viure
dignament. Si s’interessa només per construir el seu propi
benestar, el projecte europeu quedarà exposat al fracàs.
La Unió
Europea anirà
realitzant la seua aspiració a la fraternitat
si, per damunt de les seues institucions polítiques i econòmiques,
hi ha una societat civil basada en una cultura del trobament, la
participació, la solidaritat i la tutela dels drets humans. Allò
que va forjant aquesta amistat cívica és fonamentalment els
intercanvis de joves i de centres d’investigació, les xarxes
d’assistència sanitària i el voluntariat internacional, que
cultiva el sentit de pertinença.
Per
tot això, donem suport a les candidatures de les forces socials i
polítiques el programa electoral de les quals reflectisca un
compromís per la construcció d’una Europa social i dels pobles,
amb les opcions següents:
• Recuperar
la sobirania social i política enfront dels mercats, i el
protagonisme de la societat civil per damunt dels poders econòmics.
• Apostar
per l’establiment de polítiques fiscals redistributives que
perseguisquen la corrupció, suprimisquen els paradisos fiscals i les
diferències entre països rics i pobres, promoguen l’ocupació
(especialment la juvenil) i garantisquen unes prestacions socials
dignes.
• Cercar
una integració que respecte la pluralitat de nacionalitats, cultures
i llengües existent als països
membres, així com el dret a l’autodeterminació.
• Treballar
perquè el Parlament Europeu promoga una ciutadania inclusiva des de
la tolerància, el reconeixement de les diferències i la defensa de
la llibertat i els drets humans.
• Afavorir la construcció
d’una Europa laica, com a espai de diàleg, cooperació i
convivència respectuosa entre les diferents religions i creences.
• Propugnar
una nova Constitució Europea elaborada amb la participació activa
de les bases, mitjançant els moviments
ciutadans que promouen accions cíviques innovadores i xarxes
transnacionals.
• Propiciar
una Europa multicultural amb una política de fronteres justa, que
supere les tendències xenòfobes i respecte
la prioritat de les persones i de les seues necessitats.
• Promoure
una major col·laboració amb els pobles empobrits, a través de
relacions comercials i sistemes financers
equitatius i de la cooperació al desenvolupament.
• Consolidar
els programes de beques per afavorir els intercanvis culturals i la
creació
de xarxes entre la població jove.
• Garantir
un desenvolupament sostenible i respectuós amb la naturalesa i amb
la salut de les persones, tot promovent
una cultura de la pau, el desarmament i la desnuclearització.
Com
a ciutadanes i ciutadans creients en Jesús de Natzaret, el qual ens
interpel·la a la construcció d’una societat
al servei de la vida plena de les persones, donem suport al projecte
d’una Europa oberta, lliure i solidària, que promoga la
convivència en pau i justícia per a tots els pobles i desperte
l’esperança en una altra Europa possible.
València,
maig
de 2014
Grup
de seglars i rectors del dissabte
El
día 16 de noviembre de 1965, cuando estaba terminando el Concilio
Vaticano II (1962-1965), algunos obispos, animados por Dom Helder
Câmara, celebraron una misa en las Catacumbas de Santa Domitila e
hicieron el Pacto de las Catacumbas de la Iglesia sierva y pobre.
Proponían para sí mismos ideales de pobreza y sencillez, dejando sus
palacios y viviendo en simples casas o apartamentos. Ahora con el Papa
Francisco este pacto gana plena actualidad. Vale la pena recordar los
compromisos asumidos por los obispos.
