Les
processons de l’Església catòlica a la ciutat de València
semblen com si el rellotge del temps s’hagués aturat al bell mig
de l’època franquista. Aquesta afirmació del Grup Cristià
Antimilitarista la diem especialment per la presència de militars
armats amb fusells metralladors a les processons més emblemàtiques
d’aquesta ciutat. Nosaltres, tanmateix, fem referència concreta a
la presència militar al Corpus. Tant pel que té de cultura bíblica
i popular, com per la densitat cristiana que la singularitza.
Ens
dirigim a vostès, batle i cardenal, perquè els considerem
coresponsables d’aquest acte i perquè opinem que aquesta presència
militar és un escarni als milers d’objectors, insubmisos i
desertors valencians que es negaren a formar part de l’exèrcit
espanyol. S’hi oposaren - i alguns ho pagaren amb penes de presó i
administratives-, encoratjats per la justícia social, la recerca de
la pau per mitjans diplomàtics, el coneixement i el respecte mutu,
l’eradicació de la pobresa i la ignorància, el fre a les
creixents desigualtats, la promoció de les igualtats d’oportunitats
i l’ètica de la responsabilitat personal enfront de l’obediència
cega. Estem convençuts que mai no podrem apropar-nos a aquestes
fites mitjançant la llei de la força militar. Ells, i milions de
dones i homes de bona voluntat pertot arreu, ni volem ni podem
acceptar que la impostura violenta tinga l’última paraula.
És
evident que els immensos recursos esmerçats en el complex
militar-industrial, són recursos sostrets a la defensa dels Drets
Humans i a la promoció social. És un autèntic escàndol que mentre
la despesa social minva en els pressupostos generals de l’estat, la
militar, altrament, augmenta. I per tal de passar desapercebut aquest
imparable increment es mistifica en partides d’altres departaments
ministerials, per exemple Indústria, Presidència i Afers Exteriors.
Només cal considerar que segons el prestigiós Centre d’Estudis
per la Pau, Delàs, la despesa militar a l’Estat espanyol és
equivalent a 45,69 milions d’euros diaris.
Com
a ciutadans ens adrecem al senyor Ribó, alcalde de València, perquè
a ell li correspon governar des de paràmetres laics i
constitucionals. La presència militar a la processó del Corpus
contradiu ostentosament aquests valors i s’assembla, més aviat, a
estampes nostàlgiques del nacionalcatolicisme, superat per la
ciutadania
Com
a cristians ens adrecem al senyor Cañizares, bisbe de València,
perquè a ell li correspon que les processons visibilitzen valors
cristians. Per al Grup que signa aquest escrit i per a una immensa
quantitat de cristianes i cristians, així ho creiem, la presència
de militars armats al Corpus, no solament és rebutjable sinó que
representa, objectivament parlant, una burla i una falsificació de
la figura de Jesús de Natzaret que ha passat a la història com un
mestre de la no-violència activa. Quelcom oposat, doncs, a allò que
evoquen les armes.
En
una conjuntura farcida d’inseguretats en l’esdevenidor i de
conflictes armats de tota mena que ens colpegen constantment, la
promoció dels valors de la laïcitat i la no-violència esdevenen
garanties cabdals de futur.
Honori
Pasqual i Martí i dotze signatures del
Grup
Cristià Antimilitarista
No hay comentarios:
Publicar un comentario