Resposta
al Sr. Arquebisbe de Valéncia
El
Grup Cristià del Dissabte respon a la carta setmanal del Sr.
Arquebisbe de València on, a propòsit de la mort de Juan Cotino,
menysprea l’acció de la justícia i on mostra una visió de la
misericòrdia de Déu que inquieta a bona part de cristians i
cristianes. (1)
La
carta que l’arquebisbe de València dirigeix setmanalment als
lectors de la revista diocesana “Paraula” (núm. 1561, del
19-04-2020) ha causat desconcert i inquietud en amplis sectors de la
societat valenciana. El gran afecte personal que Don Antonio
Cañizares ha expressat legítimament per Juan Cotino amb motiu de la
seua mort, ha sobrepassat qualsevol mesura raonable, bon criteri i
prudència pastoral.
Com
a creients en Jesús ens preocupa que, de les paraules de
l’arquebisbe, es puga deduir una falsa imatge de Déu i del que
significa ser vertaderament cristià i cristiana.
Pobre
favor es fa a la convivència cívica i a l’Estat de dret. Suposar
que “Déu (amb la mort de Juan Cotino) l’ha lliurat d’una
presumpta condemna per quelcom injust que es pretenia contra ell, tot
lliurant-lo dels lligams de la presó, de ser processat” llança
una ombra infundada sobre l’acusació dels jutges en assumptes que
estan “sub judice”. Contraposar la justícia civil/penal a la
justícia divina és un despropòsit que cap consciència cristiana
pot admetre. Per què no es deixa els legítims jutges aclarir la
veritat i establir la justícia penal, si n’hi haguera?
Reconéixer
“màrtir de la fe” al màxim responsable del comité organitzador
de la visita del Papa Benedicte XVI per a la Trobada Mundial de les
Famílies, una vegada provat que hi hagué lucre indegut a terceres
persones, no fa cap servei a l’Església. I haver inculpat, en
defensa pròpia, a l’Arquebisbe de València d’aquell temps i a
un cardenal del Vaticà, les responsabilitats penals dels quals
havien quedat extingides per la defunció d’ambdós, no és un
signe de martiri sinó una vulgar estratègia de defensa.
Declarar
“víctima de ese mundo tan viscoso de tramas políticas tan oscuras
e injustas, cebadas en Valencia” (sic) és suposar que les trames
viscoses cauen només d´una part de l’arc polític i lliurar de
tota sospita a qui ha exercit tots els càrrecs imaginables en la
vida política local i nacional, excedeix tota racionalitat alhora
que desqualifica l’activitat política. D’eixes “trames
viscoses” no es lliuraren les víctimes del mortal accident del
Metro de València, quan hagueren de triar entre buscar la veritat
dels fets o gaudir del favor que els oferia el difunt, segons
testimoniatge de les famílies afectades.
Ens
sentim obligats, com a cristians i cristianes, a demanar perdó
davant dels jutges que, en paraules de Francesc, “no toleren les
pressions, ni els rumors ni els linxaments” (28 d’abril en
l’homilia de Santa Marta); davant les víctimes de l’accident
mortal del Metro de València que se sentiren abandonades per les
autoritats polítiques del moment, entre les quals es trobava el
difunt; davant les persones i institucions que col·laboraren
desinteressadament en la visita del papa a València i davant la
classe política que, amb el seu treball honest, desenvolupà la
versió suprema de la solidaritat.
(1)
De la Carta semanal de D. Antonio Cañizares. Paraula (19-04-2020):
... D. Juan Cotino, a quien tantísimo he querido, tantísimo me ha ayudado con su sabiduría cristiana y con quien tan unido he estado y me he sentido (…) ; un hombre de fe hasta las raíces más hondas de su corazón, un cristiano de una pieza, “un santo”,- me ha dicho de él esta mañana un testimonio vivo y muy directo suyo-, un mártir de la fe, -como acaba de decirme otro de él-, y que como tal ha muerto víctima de la persecución desatada contra su persona por ser, en el fondo, un hombre de Iglesia, una víctima de ese mundo tan viscoso de tramas políticas tan oscuras e injustas, cebadas en Valencia, un hombre comprometido con la política conforme a las enseñanzas sociales de la Iglesia que con tanto afán como sabiduría enseñó y propagó, un apóstol incansable para tiempos nuevos, un hombre bueno de verdad. Ha muerto el lunes de Pascua, …) ¡qué bueno, misericordioso y compasivo es Dios!
De la Carta semanal de D. Antonio Cañizares. Paraula (19-04-2020):
... D. Juan Cotino, a quien tantísimo he querido, tantísimo me ha ayudado con su sabiduría cristiana y con quien tan unido he estado y me he sentido (…) ; un hombre de fe hasta las raíces más hondas de su corazón, un cristiano de una pieza, “un santo”,- me ha dicho de él esta mañana un testimonio vivo y muy directo suyo-, un mártir de la fe, -como acaba de decirme otro de él-, y que como tal ha muerto víctima de la persecución desatada contra su persona por ser, en el fondo, un hombre de Iglesia, una víctima de ese mundo tan viscoso de tramas políticas tan oscuras e injustas, cebadas en Valencia, un hombre comprometido con la política conforme a las enseñanzas sociales de la Iglesia que con tanto afán como sabiduría enseñó y propagó, un apóstol incansable para tiempos nuevos, un hombre bueno de verdad. Ha muerto el lunes de Pascua, …) ¡qué bueno, misericordioso y compasivo es Dios!
No hay comentarios:
Publicar un comentario