7 de julio de 2009
Programa de la comunitat de Turballos (juliol-setembre 09)
Punxa en aquesta imatge per tal de llegir-lo millor:
29 de junio de 2009
"Una democràcia malalta" (comunicat de CPPs de València)
UNA DEMOCRÀCIA MALALTA...
Les CCPs de València, davant la progressiva inhibició de la ciutadania, envers la participació democràtica -que s'ha fet palesa en els comicis europeus últims-, volem manifestar la nostra preocupació i cridar a la conscienciació dels cristians com a ciutadans i a la responsabilitat dels polítics.
-En primer lloc es continua detectant un descens en la participació -del 45.5% de promig, en 2004, al 43.0% en 2009, al nostre país-, que no pot atribuir-se -només i ja seria preocupant- a què Europa "no interessa" els electors... europeus.
-En segon lloc els programes electorals tampoc han ajudat i el projecte europeista no ha estat ben explicat als ciutadans, als que ha arribat un missatge electoral de pur "tràmit".
-En tercer lloc, les eleccions europees en bona part dels països -entre ells Espanya- s'han presentat en clau "nacional" i els debats han derivat en els enfrontaments partidistes habituals.
-A més, en el nostre cas, hem assistit perplexos a un intent de limitació de la participació democràtica, contra certes formacions, que podien resultar incòmodes a les majories "nacionals" -PSOE i PP-. Per sort, el Tribunal Constitucional ha corregit una tal pretensió, posant en evidència la precarietat jurídica de la llei de partits, pactada -precisament- per PP-PSOE.
-També hem estat testimonis de les greus acusacions, que els tribunals de justícia han imputat a determinats càrrecs polítics rellevants -cas d'Itàlia i Espanya- i que, tot i això, no els ha suposat cap penalització a les urnes, la qual cosa ha estat aprofitada per alguns dels imputats, per exhibir, sense rubor, una prepotència inaudita i desafiant.
-Finalment, dels resultats dels comicis, no poden esperar-se -lamentablement- unes polítiques afavoridores d'una major justícia social, del necessari pluralisme democràtic i de l'atenció als més desassistits de la nostra societat: els marginats, els sense treball i els immigrants.
Per tot això, pensem que la nostra ha esdevingut en una democràcia malalta i que caldrà un esforç compartit pel cos social majoritari, per recuperar la confiança en el sistema i les polítiques de justícia i progrés. Alhora que denunciem una pràctica poc o gens ètica, en alguns polítics, que desprestigien greument l'exercici de les responsabilitats públiques i a les institucions democràtiques.
I encara com a cristians -a més de ciutadans- trobem a faltar les reflexions encoratjadores dels nostres pastors, tant amatents a fer declaracions públiques i solemnes, des de la Conferència Episcopal, en relació a temes prou més opinables, que no la pervivència de les bases jurídiques i morals d'una convivència en pau i justícia, -especialment a favor dels més necessitats- imprescindibles per garantir la supervivència de la democràcia, la dignitat de les persones i la defensa dels drets humans.
-En primer lloc es continua detectant un descens en la participació -del 45.5% de promig, en 2004, al 43.0% en 2009, al nostre país-, que no pot atribuir-se -només i ja seria preocupant- a què Europa "no interessa" els electors... europeus.
-En segon lloc els programes electorals tampoc han ajudat i el projecte europeista no ha estat ben explicat als ciutadans, als que ha arribat un missatge electoral de pur "tràmit".
-En tercer lloc, les eleccions europees en bona part dels països -entre ells Espanya- s'han presentat en clau "nacional" i els debats han derivat en els enfrontaments partidistes habituals.
-A més, en el nostre cas, hem assistit perplexos a un intent de limitació de la participació democràtica, contra certes formacions, que podien resultar incòmodes a les majories "nacionals" -PSOE i PP-. Per sort, el Tribunal Constitucional ha corregit una tal pretensió, posant en evidència la precarietat jurídica de la llei de partits, pactada -precisament- per PP-PSOE.
-També hem estat testimonis de les greus acusacions, que els tribunals de justícia han imputat a determinats càrrecs polítics rellevants -cas d'Itàlia i Espanya- i que, tot i això, no els ha suposat cap penalització a les urnes, la qual cosa ha estat aprofitada per alguns dels imputats, per exhibir, sense rubor, una prepotència inaudita i desafiant.
-Finalment, dels resultats dels comicis, no poden esperar-se -lamentablement- unes polítiques afavoridores d'una major justícia social, del necessari pluralisme democràtic i de l'atenció als més desassistits de la nostra societat: els marginats, els sense treball i els immigrants.
Per tot això, pensem que la nostra ha esdevingut en una democràcia malalta i que caldrà un esforç compartit pel cos social majoritari, per recuperar la confiança en el sistema i les polítiques de justícia i progrés. Alhora que denunciem una pràctica poc o gens ètica, en alguns polítics, que desprestigien greument l'exercici de les responsabilitats públiques i a les institucions democràtiques.
I encara com a cristians -a més de ciutadans- trobem a faltar les reflexions encoratjadores dels nostres pastors, tant amatents a fer declaracions públiques i solemnes, des de la Conferència Episcopal, en relació a temes prou més opinables, que no la pervivència de les bases jurídiques i morals d'una convivència en pau i justícia, -especialment a favor dels més necessitats- imprescindibles per garantir la supervivència de la democràcia, la dignitat de les persones i la defensa dels drets humans.
Comunitats Cristianes Populars de València -CCPs-,
juny del 2009
juny del 2009
28 de junio de 2009
"Davant la crisi econòmica" (comunicat de Xarxa Cristiana)
DAVANT LA CRISI ECONÒMICA
(por Xarxa Cristiana de València)
(por Xarxa Cristiana de València)
Com membres de l´Esglesia de base, i davant la situació de crisi econòmica, amb la seqüela d´atur i empobriment que està afectant sobretot a la classe treballadora i a les capes més febles de la població, volem manifestar que entenem que la crisi actual no és fonamentalment un problema tècnic, sinó que posa de manifest els valors ètics i les bases sobre la qual està construïda l'economia i la nostra societat. Creiem doncs que no es tracta de «refundar el capitalisme», o donar-li un gir ètic al neoliberalisme responsable de l´empobriment d´una gran part de la humanitat, sinó d´inventar noves formes de fer economia i de fer política, més humanes i que col·loquen a la persona en el centre.
Hi ha propostes alternatives com les del Foro Social Mundial, que planteja la urgència d´una major justícia en les relacions econòmiques, un comerç just, una banca ètica... L´Organització Internacional del Treball (OIT) planteja un Pacte Mundial per l´Ocupació, perquè en la lluita contra la crisi es done centralitat al treball decent, la protecció social, els drets laborals i les empreses sostenibles. La campanya Pel decreixement solidari que proposa que tots i totes comencem a viure amb menys per a viure millor i més solidàriament. Són propostes que creiem cal difondre, promoure i experiementar en la mesura del possible.
Davant les mesures polítiques i econòmiques que s´estan articulant, a nivell mundial i en el nostre país, exigim als nostres governants que prioritzen l'atenció a la part més feble de la nostra societat. Són necessàries mesures com la pròrroga dels subsidis d'atur, i la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones sense cap ingrés. Moltes persones i famílies estan arribant a una situació de pobresa i exclusió inadmissible en una societat civilitzada.
Són moltes les inciatives solidàries que estan sorgint en els nostres barris i pobles, en les nostres parròquies... és inestimable el servei que estan prestant institucions com Càrites en l´atenció a persones i famílies en situació desesperada. Són iniciatives humanitzadores i solidàries que des de les nostres comunitats i organitzacions eclesials ens comprometem a impulsar i animar.
Així mateix, des del convenciment que el mandat evangèlic de l´amor ha de conduir a tota l´Església a un major compromís davant aquesta situació, demanem també a la jerarquia catòlica que assumisca com prioritat el posicionar-se clarament en defensa de les persones més desfavorides en l´actual conjuntura. Ens agradaria veure als nostres bisbes reclamant enèrgicament suport a les capes socials en situació de major desprotecció, demanant que es respecten els drets laborals, promovent gestos solidaris o animant les iniciatives que vagen en la línia d´un model econòmic més just i solidari.
Creiem, amb Leonardo Boff, que davant la crisi actual, caldria preguntar-se: com podem resoldre els problemes de la humanitat? i no com salvar el sistema econòmic que està en crisi. El canvi de pregunta implica un canvi de resposta. I aquest és un repte que ens implica a tota la societat i a tota l´Església.
Hi ha propostes alternatives com les del Foro Social Mundial, que planteja la urgència d´una major justícia en les relacions econòmiques, un comerç just, una banca ètica... L´Organització Internacional del Treball (OIT) planteja un Pacte Mundial per l´Ocupació, perquè en la lluita contra la crisi es done centralitat al treball decent, la protecció social, els drets laborals i les empreses sostenibles. La campanya Pel decreixement solidari que proposa que tots i totes comencem a viure amb menys per a viure millor i més solidàriament. Són propostes que creiem cal difondre, promoure i experiementar en la mesura del possible.
Davant les mesures polítiques i econòmiques que s´estan articulant, a nivell mundial i en el nostre país, exigim als nostres governants que prioritzen l'atenció a la part més feble de la nostra societat. Són necessàries mesures com la pròrroga dels subsidis d'atur, i la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones sense cap ingrés. Moltes persones i famílies estan arribant a una situació de pobresa i exclusió inadmissible en una societat civilitzada.
Són moltes les inciatives solidàries que estan sorgint en els nostres barris i pobles, en les nostres parròquies... és inestimable el servei que estan prestant institucions com Càrites en l´atenció a persones i famílies en situació desesperada. Són iniciatives humanitzadores i solidàries que des de les nostres comunitats i organitzacions eclesials ens comprometem a impulsar i animar.
Així mateix, des del convenciment que el mandat evangèlic de l´amor ha de conduir a tota l´Església a un major compromís davant aquesta situació, demanem també a la jerarquia catòlica que assumisca com prioritat el posicionar-se clarament en defensa de les persones més desfavorides en l´actual conjuntura. Ens agradaria veure als nostres bisbes reclamant enèrgicament suport a les capes socials en situació de major desprotecció, demanant que es respecten els drets laborals, promovent gestos solidaris o animant les iniciatives que vagen en la línia d´un model econòmic més just i solidari.
Creiem, amb Leonardo Boff, que davant la crisi actual, caldria preguntar-se: com podem resoldre els problemes de la humanitat? i no com salvar el sistema econòmic que està en crisi. El canvi de pregunta implica un canvi de resposta. I aquest és un repte que ens implica a tota la societat i a tota l´Església.
Xarxa Cristiana
[Signen aquest article els següents col·lectius de Xarxa Cristiana:
Comunitats Cristianes Populars de València, Col·lectiu de Cristians i cristianes de Base de Castelló, Comunidad Ignacio Ellacuría (CVX), Grup d'Asumtpes Religiosos de Lambda, Católicas por el Derecho a Decidir i Dones Creïents de València]
[Signen aquest article els següents col·lectius de Xarxa Cristiana:
Comunitats Cristianes Populars de València, Col·lectiu de Cristians i cristianes de Base de Castelló, Comunidad Ignacio Ellacuría (CVX), Grup d'Asumtpes Religiosos de Lambda, Católicas por el Derecho a Decidir i Dones Creïents de València]
25 de junio de 2009
Documento del Grup de Rectors al nuevo arzobispo de Valencia
(noticia publicada en Diario Levante, 26 de junio de 2009)EL ARZOBISPO DE VALENCIA, D. CARLOS OSORO,
RECIBE A LOS REPRESENTANTES
DEL GRUP DE RECTORS DEL DISSABTE
En la mañana del jueves 25 de junio de 2009, una representación de siete miembros del Grup de Rectors de Dissabte, ha sido recibida por el Arzobispo de Valencia.
La entrevista, que ha tenido una duración de cincuenta minutos, se ha desarrollado en un clima de profunda y sincera comunicación, de cercanía y comunión y de mucha naturalidad y espontaneidad.
Los temas abordados han sido la presentación del Grupo, sus objetivos y quehaceres, así como las prioridades más importantes que, al parecer del grupo, se deben afrontar. El grupo preparó un documento con estos temas que fue remitido al Arzobispo para preparar esta reunión. Hoy, después de haber tenido la mencionada reunión, lo hacemos público.
El documento tiene dos partes bien definidas. La primera trata de la historia del grupo, sus objetivos y quehaceres; y la segunda se centra en las líneas prioritarias que proponemos al nuevo Arzobispo.
La entrevista, que ha tenido una duración de cincuenta minutos, se ha desarrollado en un clima de profunda y sincera comunicación, de cercanía y comunión y de mucha naturalidad y espontaneidad.
Los temas abordados han sido la presentación del Grupo, sus objetivos y quehaceres, así como las prioridades más importantes que, al parecer del grupo, se deben afrontar. El grupo preparó un documento con estos temas que fue remitido al Arzobispo para preparar esta reunión. Hoy, después de haber tenido la mencionada reunión, lo hacemos público.
El documento tiene dos partes bien definidas. La primera trata de la historia del grupo, sus objetivos y quehaceres; y la segunda se centra en las líneas prioritarias que proponemos al nuevo Arzobispo.
Os lo adjuntamos (pinchad aquí para leerlo), en bilingüe, para vuestro conocimiento y para que lo podáis dar a conocer.
Gracias por todo y un saludo
Por el Grup de rectors:
JULIO CIGES MARIN
21 de junio de 2009
"Gracias por la diversidad"
El domingo nos reunimos para la celebración del orgullo LGTB con la eucaristía de acción de gracias por la diversidad que cada año compartimos en Junio el grupo de asuntos religiosos del colectivo Lambda y algunas personas de comunidades de base.Este año, que la celebración del orgullo LGTB se centra en el slogan "Una escuela sin armarios", rezamos también por las personas educadoras que trabajan ese pilar fundamental para cambiar la sociedad, para eliminar los prejuicios y erradicar las fobias que discriminan a tantas personas. Y por todo el personal implicado en la educación.
Recordando el reciente Pentecostés, dimos gracias a Dios por la diversidad de dones con que su Espíritu nos enriquece, y celebramos la fiesta de la diversidad, también en la sexualidad como expresión de las muchas formas de amar que la Fuente del amor nos sugiere. Y también en la comunidad de Jesús, enriquecida con múltiples dones y funciones que reflejan la igualdad y dignidad del mismo cuerpo que su espíritu anima. Experimentamos esa unidad y diversidad en el compartir de los grupos y comunidades de base que vamos haciendo red en igualdad y trabajando por la dignidad de todas las personas, especialmente las que más se sienten discriminadas por formas de exclusión en nuestra sociedad y en la iglesia.
Celebramos la Eucaristía precisamente el día del Corpus en el ambiente de un local laico y de una celebración muy participada con espontaneidad. Recordando que ese día habrá la gran procesión del Corpus, consideramos que la memoria de aquella cena de Jesús con su gente casi en la clandestinidad nos interpela nuestra forma de celebrar la Eucaristía: "tomad, esto es mi cuerpo".
Nos abruma la parafernalia que se ha montado en torno a la fiesta del Corpus. Creemos que el pan es para ser comido compartido y repartido, no tanto para ser adorado, ni expuesto en custodia de orfebrería, ni paseado por las calles en procesión escoltado por autoridades y militares, ni para ser encerrado en capillas del santísimo o en catedrales.
Creemos que el cuerpo de Cristo es el que pisó los caminos polvorientos o embarrados de Galilea, el que sufrió frío y hambre y el que comió, bebió, lloró y rió, acarició, tocó y se dejó tocar, el que sufrió tortura, el que murió asesinado y fue resucitado por la fuerza del espíritu de Dios su Padre. Ese Cuerpo debemos adorar en quienes él se identifica: "lo que hagáis a uno de estos más pequeños, a mí me lo hacéis".
La Eucaristía no es repetir un rito sino revivir un gesto, el de la entrega de Jesús. "Haced esto en memoria mía" es vivir esa entrega, y ahí entra la diversidad: todos y todas somos necesarios y necesarias, y cada uno a su manera puede vivir esa entrega de mil formas, y todas pueden ser válidas y mutuamente enriquecedoras: desde la vivencia de la sexualidad a la solidaridad y la militancia en tantos frentes necesarios. Todo ello puede ser vivido como una permanente acción de gracias por el amor recibido y el amor dado, y por el orgullo de ser lo que somos, en la diversidad y en la aceptación mutua.
Por todo ello dimos gracias el domingo y lo celebramos compartiendo la eucaristía, la fraternidad y amistad experimentadas, y brindando, también con merendola, por el orgullo LGTB vivido también desde la fe.
Deme Orte
Manifest Orgull LGTB 2009 País Valencià
Escola sense armaris!
Companyes i companys, avui les lesbianes, els gais, les dones i homes transsexuals i bisexuals tornem a eixir al carrer per continuar reivindicant els nostres drets i celebrar els avanços que ja hem aconseguit. Ho fem 40 anys després de la revolta de Stonewall, d'aquella nit en què a Nova York començava una nova època per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Des d'aleshores hem avançat molt en la igualtat legal però ens queda molt més en la igualtat real.
Enguany és l'any de la diversitat sexual a l'educació. L'educació és el pilar fonamental per canviar una societat, per eliminar els prejudicis i eradicar l'homofòbia, la transfòbia i la bifòbia.
Per tot això, volem una escola sense armaris. Volem una escola laica, pública i de qualitat per a tot el món. Exigim a les administracions educatives que incloguen la diversitat sexual en els currículums de tot el sistema educatiu, mostrant des de Primària que existeixen altres models de família diferents al de pare-mare heterosexuals. Perquè tenir dues mares o dos pares és una realitat des de fa molt temps que ara hem aconseguit emparar per les lleis, i la societat no pot viure d'esquenes a l'evidència.
Volem que es destinen els recursos necessaris per fer que l'assetjament escolar per homofòbia, bifòbia o transfòbia passe a la història, i cada alumna o alumne puga viure de manera oberta la seua orientació sexual o identitat de gènere als instituts sense ser objecte de burles o agressions. Volem alumnes visibles, professors visibles, per demostrar la riquesa i la pluralitat de la nostra societat.
També denunciem les maniobres fetes pel Partit Popular menyspreant l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els continguts on s'educa en la diversitat sexual i familiar de la societat del segle XXI.
Denunciem l'educació sexual tendenciosa, acientífica i homòfoba que s'imparteix a les escoles i universitats catòliques i demanem a les administracions que es retire qualsevol ajuda, concert o subvenció a les entitats que no respecten els drets constitucionals més fonamentals. Demanem que les Universitats assumisquen el seu paper d'avantguarda social i denuncien la falta de rigor científic de les opinions homòfobes d'alguns sectors conservadors.
Ens queda per davant una enorme tasca també a la salut sexual, per evitar les infeccions de transmissió sexual i aturar les infeccions per VIH-SIDA, la dignitat i la salut de les persones que viuen amb VIH, fent que la sanitat pública assumisca el tractament dels efectes derivats dels fàrmacs. Exigim mesures per a la inserció social i laboral de les persones transsexuals i el ple reconeixement a la sanitat pública de tot el procés de reassignació sexual, fent que siguem ciutadanes i ciutadans de primera. Continuem reivindicant la visibilitat lèsbica, com una eina fonamental per al empoderament de les lesbianes i demanem a les lesbianes de l'àmbit públic que donen un pas endavant i isquen de l'armari perquè necessitem referents lèsbics a la nostra societat. I no oblidem la necessitat de l'educació en valors democràtics i de llibertats sexuals als països on encara existeix la repressió o la pena de mort per ser lesbiana, gai, transsexual o bisexual.
Enguany és l'any de la diversitat sexual a l'educació. L'educació és el pilar fonamental per canviar una societat, per eliminar els prejudicis i eradicar l'homofòbia, la transfòbia i la bifòbia.
Per tot això, volem una escola sense armaris. Volem una escola laica, pública i de qualitat per a tot el món. Exigim a les administracions educatives que incloguen la diversitat sexual en els currículums de tot el sistema educatiu, mostrant des de Primària que existeixen altres models de família diferents al de pare-mare heterosexuals. Perquè tenir dues mares o dos pares és una realitat des de fa molt temps que ara hem aconseguit emparar per les lleis, i la societat no pot viure d'esquenes a l'evidència.
Volem que es destinen els recursos necessaris per fer que l'assetjament escolar per homofòbia, bifòbia o transfòbia passe a la història, i cada alumna o alumne puga viure de manera oberta la seua orientació sexual o identitat de gènere als instituts sense ser objecte de burles o agressions. Volem alumnes visibles, professors visibles, per demostrar la riquesa i la pluralitat de la nostra societat.
També denunciem les maniobres fetes pel Partit Popular menyspreant l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els continguts on s'educa en la diversitat sexual i familiar de la societat del segle XXI.
Denunciem l'educació sexual tendenciosa, acientífica i homòfoba que s'imparteix a les escoles i universitats catòliques i demanem a les administracions que es retire qualsevol ajuda, concert o subvenció a les entitats que no respecten els drets constitucionals més fonamentals. Demanem que les Universitats assumisquen el seu paper d'avantguarda social i denuncien la falta de rigor científic de les opinions homòfobes d'alguns sectors conservadors.
Ens queda per davant una enorme tasca també a la salut sexual, per evitar les infeccions de transmissió sexual i aturar les infeccions per VIH-SIDA, la dignitat i la salut de les persones que viuen amb VIH, fent que la sanitat pública assumisca el tractament dels efectes derivats dels fàrmacs. Exigim mesures per a la inserció social i laboral de les persones transsexuals i el ple reconeixement a la sanitat pública de tot el procés de reassignació sexual, fent que siguem ciutadanes i ciutadans de primera. Continuem reivindicant la visibilitat lèsbica, com una eina fonamental per al empoderament de les lesbianes i demanem a les lesbianes de l'àmbit públic que donen un pas endavant i isquen de l'armari perquè necessitem referents lèsbics a la nostra societat. I no oblidem la necessitat de l'educació en valors democràtics i de llibertats sexuals als països on encara existeix la repressió o la pena de mort per ser lesbiana, gai, transsexual o bisexual.
Per tots aquests motius apostem enguany
per la diversitat sexual a l'educació.
Per una escola sense armaris!
per la diversitat sexual a l'educació.
Per una escola sense armaris!
Feliç Orgull 2009!!!
16 de junio de 2009
Comunicado del Centro Integral de Inmigrantes Latinoamericanos
COMUNICADO DE PRENSA
HECHOS
La junta directiva [del CIIL] comunica a la opinión pública de Castellón de la Plana que entre sus fines, la inserción sociolaboral de los colectivos en exclusión social, y su lucha frontal por el desempleo, en razón de buscar posibilidades de ofertas en el área de los contratos agrarios, en particular de una petición para la cosecha del ajo, en la localidad de Albacete y Murcia, se ofreció una persona de Burriana** se identificó como Pablo Larocha comisionado como intermediario por una empresa de esa localidad para contratar a 39 personas hombres todos, y fue así como se facilitó los medios,telefonia,oficina y la base de datos de personas asociadas, en situación de desempleo, coordinados por un funcionario de la junta directiva para atender esta petición.
Esta persona, invitó como requisito apoyar un mitin político en la ciudad de Valencia, donde casi 100 personas, incluidas sus familiares de los aspirantes al prometido empleo, se movilizaron a esta ciudad.
Hoy, esta persona de Burriana, comisionado por los empresarios de Albacete, ha respondido "Qué no le interesan suramericanos, colombianos, ni moros, ni mucho menos negros, solo necesitaban Españoles para este trabajo"
Que dada la situación presentada, calificamos como un acto no procedente, en términos de convivencia pacifica, una actitud deplorable de xenofobia, y exclusión social, que atenta contra el derecho universal al trabajo, el respeto a las personas, se permite informar, aclarar resueltamente a la opinión pública para que estos traficantes de ilusiones que juegan con los necesitados de un empleo, discriminen y ante todo no sigan impugnes aprovechándose de nuevas victimas , y comprometan las buenas intenciones de la asociación, y su personal voluntario, que no percibe en absoluto ningún dinero, ni comisión, ni responsabilidad alguna que derive el contrato entre empresario y trabajador.
Esta persona, invitó como requisito apoyar un mitin político en la ciudad de Valencia, donde casi 100 personas, incluidas sus familiares de los aspirantes al prometido empleo, se movilizaron a esta ciudad.
Hoy, esta persona de Burriana, comisionado por los empresarios de Albacete, ha respondido "Qué no le interesan suramericanos, colombianos, ni moros, ni mucho menos negros, solo necesitaban Españoles para este trabajo"
SOLICITA
Que dada la situación presentada, calificamos como un acto no procedente, en términos de convivencia pacifica, una actitud deplorable de xenofobia, y exclusión social, que atenta contra el derecho universal al trabajo, el respeto a las personas, se permite informar, aclarar resueltamente a la opinión pública para que estos traficantes de ilusiones que juegan con los necesitados de un empleo, discriminen y ante todo no sigan impugnes aprovechándose de nuevas victimas , y comprometan las buenas intenciones de la asociación, y su personal voluntario, que no percibe en absoluto ningún dinero, ni comisión, ni responsabilidad alguna que derive el contrato entre empresario y trabajador.
Comuníquese y publíquese, Para sus efectos oportunos, en Castellón a los nueve días de junio de 2009.
17 de mayo de 2009
Manifest (II Aplec Eclesial de Xarxa Cristiana de València, 17 de maig de 2009)
Per segon any ens reunim un grup de persones de grups i col·lectius eclesials de base de diferents diòcesis i comarques valencianes amb l'objectiu de compartir les nostres experiències, compromisos i fer visible la riquesa de la diversitat de carismes i estils de viure la fe comuna en el seguiment de Jesús.
Aquest any, sota el lema "Caleu les xàrcies" (Lc 5,4) hem volgut compartir la multitud de connexions amb les que estem fent xarxa tant a nivell eclesial com social, i animar-nos mútuament a treballar pel Regne de Déu des de les diferents situacions on sentim la crida de Jesús a col·laborar amb ell en la transformació del nostre món.
Especialment sentim la interpel·lació de tantes persones i col·lectius afectats per la injustícia d'una crisi produïda pel neoliberalisme en el seu insaciable desig d'enriquiment a costa de les persones i col·lectius que aporten el seu esforç i tanmateix pateixen les pitjors conseqüències de l'atur, la pobresa i l'exclusió social. Les persones immigrants en la nostra societat i els països del tercer món són les principals víctimes d'una globalització deshumanitzadora.
Encara que sentim la impotència d'un esforç que no veu els resultats desitjats, creiem també que en nom de Jesús som capaços de "calar les xàrcies" i confiar que un altre món és possible a pesar de la nostra ineficàcia.
Com a persones creients en Jesús ens dol que la Jerarquia eclesiàstica, el Papa, el Vaticà i els dirigents de la Conferència episcopal espanyola estén més preocupats pels seus interessos institucionals i de poder que pel servei als més pobres, la fidelitat a l'Evangeli i a l'esperit del Concili Vaticà II. Ens anima, a pesar de tot, comprovar l'esperit profètic en algunes persones i grups que ens transmeten esperança i ànim en els nostres xicotets compromisos.
Com a membres de l'Església valenciana saludem al nou Arquebisbe de València, desitjant i esperant que el seu ministeri es puga distingir per la sensibilitat cap a les persones més necessitades, cap el poble valencià i amb totes les comunitats cristianes a les que ha de servir.
II Aplec de Xarxa Cristiana.
València, 17 de maig de 2009
València, 17 de maig de 2009
Reseña y fotos del II Aplec de Xarxa Cristiana (Valencia, 17 de mayo de 2009)
Justo al final de esta entrada tenéis la posibilidad de hacer comentarios, aquellos/as que estuvisteis en esta celebración, acerca del II Aplec.
II Aplec de Xarxa Cristiana.
El domingo 17 de Mayo hemos celebrado el II Aplec de Xarxa Cristiana. La Comunidad CVX Ignacio Ellacuría era la anfitriona y nos acogió a gente de comunidades CCP como Jesús Obrer-San Mauro, Port de Sagunt, Natzaret, Benicalap-Ciudad Fallera, Grup Mar, grup de Lambda, La Esperanza, Moceop, Au!, Cristians i Cristianes de Castelló, y hubo mención a otros grupos de Manises, Cullera, Elda, L'Alcúdia de Crespins, etc, que excusaron su ausencia.
Bajo el lema "Caleu les xàrcies" ("Echad las redes"), reflexionamos, rezamos y compartimos sobre nuestras vivencias y experiencias de compromisos y conexiones con otros grupos, colectivos y organizaciones con las que trabajamos desde diversos frentes. Resaltó la diversidad y a la vez la coincidencia en algunos frentes de los más utópicos y necesarios en nuestra sociedad, como el trabajo con inmigrantes especialmente castigados por la crisis, por la falta de trabajo y perspectivas.
Con el signo de la red, haciendo red a base de cuerdas y nudos, profundizamos en el sentido de nuestros compromisos, a la vez simbólico y real. "Lo simbólico sin lo real es pura nadería; pero lo real sin lo simbólico acaba siendo ineficaz, que es otra forma de la nadería"(J. Cercas). Creemos que lo que hacemos no es mucho, pero sí está cargado de significado. Lo simbólico y lo real se conjuntan en esta red que hoy expresa lo que vivimos y hacemos, y aquello en lo que creemos.
Sabemos que esta red no es perfecta, pero es lo que somos, y hacemos lo que podemos. También sabemos que tiene muchos cabos sueltos, porque queda mucho por hacer y no llegamos a todo; pero estamos abiertos a que hay mucho más que lo que nosotros hacemos. Como creyentes en Jesús "echamos las redes" porque confiamos en su palabra más que en nuestras fuerzas y esfuerzos.
En el acto penitencial, la presentación de Cáritas sobre la "sociedad anónima" nos interpela sobre las contradicciones de nuestro mundo, pero a la vez nos anima a que otro modo de vivir es posible y lo podemos ir viendo ya. La Eucaristía ha sido una acción de gracias por lo que significa este encuentro como referencia cristiana a compartir y "hacer red" con más gente.
No sólo la eucaristía sino el encuentro posterior con la comida compartida, café y dulces, y ambiente de fraternidad, todo ello ha hecho "visible" la realidad de red que llevamos a cabo en la coordinación cotidiana por medio del blog e Internet, y por las actividades de Xarxa y de los grupos implicados que vamos compartiendo. La semana que viene nos espera, por ejemplo, el V Día de África en Natzaret el sábado 23. Allí estaremos haciendo red de solidaridad con otros muchos colectivos.
Bajo el lema "Caleu les xàrcies" ("Echad las redes"), reflexionamos, rezamos y compartimos sobre nuestras vivencias y experiencias de compromisos y conexiones con otros grupos, colectivos y organizaciones con las que trabajamos desde diversos frentes. Resaltó la diversidad y a la vez la coincidencia en algunos frentes de los más utópicos y necesarios en nuestra sociedad, como el trabajo con inmigrantes especialmente castigados por la crisis, por la falta de trabajo y perspectivas.
Con el signo de la red, haciendo red a base de cuerdas y nudos, profundizamos en el sentido de nuestros compromisos, a la vez simbólico y real. "Lo simbólico sin lo real es pura nadería; pero lo real sin lo simbólico acaba siendo ineficaz, que es otra forma de la nadería"(J. Cercas). Creemos que lo que hacemos no es mucho, pero sí está cargado de significado. Lo simbólico y lo real se conjuntan en esta red que hoy expresa lo que vivimos y hacemos, y aquello en lo que creemos.
Sabemos que esta red no es perfecta, pero es lo que somos, y hacemos lo que podemos. También sabemos que tiene muchos cabos sueltos, porque queda mucho por hacer y no llegamos a todo; pero estamos abiertos a que hay mucho más que lo que nosotros hacemos. Como creyentes en Jesús "echamos las redes" porque confiamos en su palabra más que en nuestras fuerzas y esfuerzos.
En el acto penitencial, la presentación de Cáritas sobre la "sociedad anónima" nos interpela sobre las contradicciones de nuestro mundo, pero a la vez nos anima a que otro modo de vivir es posible y lo podemos ir viendo ya. La Eucaristía ha sido una acción de gracias por lo que significa este encuentro como referencia cristiana a compartir y "hacer red" con más gente.
No sólo la eucaristía sino el encuentro posterior con la comida compartida, café y dulces, y ambiente de fraternidad, todo ello ha hecho "visible" la realidad de red que llevamos a cabo en la coordinación cotidiana por medio del blog e Internet, y por las actividades de Xarxa y de los grupos implicados que vamos compartiendo. La semana que viene nos espera, por ejemplo, el V Día de África en Natzaret el sábado 23. Allí estaremos haciendo red de solidaridad con otros muchos colectivos.
Deme Orte
Fotos del encuentro y más información en: http://xarxacristiana.blogspot.com
y en correo: xarxa.cristiana@gmail.com
y en correo: xarxa.cristiana@gmail.com
7 de mayo de 2009
II Aplec Eclesial de Xarxa Cristiana: "Caleu les xàrcies" (València, 17 de maig de 2009)
“Caleu les xàrcies / Echad las redes”
(Lc 4, 5)
(Lc 4, 5)
Esteu invitats/invitades:
Aquest aplec vol “visibilitzar” la diversitat de grups i carismes de l’Església de base de València. Amb aquest Aplec volem compartir els nostres compromisos pel Regne de Déu:
Aquest aplec vol “visibilitzar” la diversitat de grups i carismes de l’Església de base de València. Amb aquest Aplec volem compartir els nostres compromisos pel Regne de Déu:
* quines tasques estem fent
* en quins fronts ens movem
* amb quina gent treballem
* amb quins grups fem xarxa ...
* en quins fronts ens movem
* amb quina gent treballem
* amb quins grups fem xarxa ...
A més de compartir experiències, podem reflexionar com fer-ho millor, i celebrar la nostra fe, donant gràcies per la riquesa de la diversitat.
HORARI:
Diumenge,
17 de Maig de 2009
11.00 h:
Acollida. Salutacions.
Assaig de cants i danses.
CELEBRACIÓ. Acció de gràcies.
Manifest del dia.
(Per als nens, hi haurà servei de guarderia)
14.00 h:
DINAR DE GERMANOR ...
(compartim menjar i vida, el que duem...)
La beguda i la picaeta, a càrrec de l’organització.
... i FESTA
DINAR DE GERMANOR ...
(compartim menjar i vida, el que duem...)
La beguda i la picaeta, a càrrec de l’organització.
... i FESTA
[Si punxes ACÍ
pots llegir o descarregar-te el TRÍPTIC DE PRESENTACIÓ]
LLOC:
Local de la Comunitat de Vida Cristiana
“Ignacio Ellacuría”:
C/ Ribarroja, 4 baix
(Barri de Campanar; València)
pots llegir o descarregar-te el TRÍPTIC DE PRESENTACIÓ]
LLOC:
Local de la Comunitat de Vida Cristiana
“Ignacio Ellacuría”:
C/ Ribarroja, 4 baix
(Barri de Campanar; València)
Ensayo de un análisis espectral de la crisis eclesial actual
por Peter Hünermann
"Las informaciones sobre la crisis que sacude a la Iglesia católica con ocasión del levantamiento de la excomunión a los cuatro obispos de la Fraternidad Pío X, fundada por el arzobispo Marcel Lefebvre, se han atropellado unas a otras a lo largo de las últimas semanas. Los informes críticos relativos a algunos detalles de procedimiento y a las personas implicadas eran de una naturaleza tal como para comprometer al Vaticano. Las tomas de postura de obispos y de conferencias episcopales, la exasperación de muchos cristianos, las reacciones judías como consecuencia de la gracia concedida a un negador de la Shoah son indicios de la profundidad de la crisis, mientras que la alegría que saludaba un gesto de reconciliación por parte del papa resonaba de una manera extraña. La aspereza y la diversidad de la reacciones reclaman un análisis objetivo para comprender algo la situación y aclarar lo que está en juego (...)"
Suscribirse a:
Entradas (Atom)