23 de febrero de 2016

Tres proyecciones y un poema

1) Generación perdida "documental de RT sobre los refugiados en Siria:




2) Tres minutos de "Proactiva Open Arms" salvan decenas de vida:




3) Hymne des fraternises, voces para la paz:



4) Un poema de David Jou:

UNIVERS I HUMANS

Que ridícul pensar que l´univers
ha estat fet per als humans!"diuen alguns.
I hi estic d´acord:
no crec que fos fet per a nosaltres,
sinó per a una cosa molt més gran que nosaltres
l´Amor.

I també per a nosaltres,
en la mesura en què nosaltres deixem
que l´Amor ens impregni i ens domini,
un Amor més gran que una festa efímera
de actes i sexes i mirades,
un Amor que se sent Raó i Sentit,
salvatgement desbordant,
íntimament acollidor, àvidament còsmic,
serenament majestuós.
   
Només en la mesura de l´Amor
fou fet l´univers per a nosaltres.
Sense l´Amor, només queda l´exili,
l´absurd, l´atzar, la mort, la inèrcia:
un univers, certament,
no fet per a nosaltres.




No hay comentarios: