Contestació de Carlos Osoro a la carta de la CCP-Natzaret

CONTESTACIÓ DE L’ARQUEBISBE Mr. Carlos Osoro:

Valencia, 8 de septiembre de 2014

Estimados NN.:

Muchas gracias por la carta que me enviáis, en nombre de la comunidad  cristiana popular de Nazaret, Valencia, y por todo lo que en ella manifestáis con  tanta sinceridad y confianza.

Os agradezco vuestra sensibilidad hacia las realidades de sufrimiento y  abandono, especialmente hacia las personas más vulnerables, de las que  tenemos que ser más conscientes.

Gracias por vuestro testimonio y vuestro compromiso cristiano.

Con gran afecto y mi bendición

+ Carlos Arzobispo Electo de Madrid

Administrador Apostólico de Valencia

--------------------------------

CARTA DE LA COMUNITAT CRISTIANA POPULAR DE NATZARET-VALÈNCIA

Sr. Arquebisbe de València Carlos Osoro

Recentment, el passat 23 de juliol, tingué lloc una concentració de dones davant del palau episcopal convocada per Xarxa Feminista. En tal concentració, dones que creuen i lluiten per la vida van registrar la seua apostasia i la petició d'excomunió, motivades per l'oposició sistemàtica de la jerarquia eclesiàstica a la llei de l'avortament. Amb motiu d'este fet –i respectant l'acció concreta d'estes dones- la comunitat Cristiana Popular de Natzaret volem manifestar-li el nostre dolor, tristesa i desacord per la postura indiscriminada de l'Església contra l'avortament.

Jesús de Natzaret ens va anunciar un Déu de vida. La seua ensenyança i la tota la seua existència va ser una aposta per la vida i per la vida en plenitud en un context històric en què la realitat econòmica social i política de l'imperi generava opressió i mort. El seu compromís radical en la defensa de la vida, evidenciat en la seua predilecció pels més vulnerables, el dugué a arriscar la seua pròpia sense exercir violència. Aquesta actitud existencial radical és probablement la major aportació que els seus seguidors podem i hem de fer al nostre món actual tan injust i convuls com el seu.

Per això, concentrar la defensa de la vida en la denúncia de l'avortament i no fer la mateixa insistència en la protecció dels milions de persones en risc permanent de mort, desacredita l'interés verdader per la vida: sent la mortalitat infantil insignificant en els països rics, anualment moren 6,6 milions de xiquets degut a la misèria; 250 milions de xiquets són venuts o explotats per a treballar amb risc per a les seues vides; 3 milions de xiquets prostituïts; 300 mil xiquets soldats. Menyspreu real per la vida és també la fam rigorosa que patixen 1 milió 600 mil persones en un món capaç d'alimentar la població mundial; igualment les guerres de baixa intensitat presentades com a conflictes civils, ètnics i religiosos, però fomentades per interessos econòmics i estratègics de les grans potències, entre elles les de l'occident “cristià”. O les accions genocides amb el pretext del dret a la defensa (per exemple en l'actual conflicte palestí-israelià)… I més prop de nosaltres, la situació de milers i milers de persones deixades en la misèria pels bancs a causa de les seues hipoteques o de l'engany de les accions preferents, etc.

Ens sorprenen els pronunciaments de la jerarquia eclesiàstica que pareixen confondre el camp de l'Església amb el món i obviar la gratuïtat de la nostra fe, permetent-se parlar com si tinguérem dret a imposar les nostres certeses de fe com a veritats científiques.

Ens preocupa que no es discernisca èticament entre el fet de l'avortament en si i una llei de l'avortament que pretén de totes totes evitar mals majors i que qualsevol societat està obligada a evitar.

Ens estranya que a penes si es té en compte la situació d'indefensió en què queden les dones més pobres i sense recursos, quan, a pesar de la llei, decidixen avortar en condicions insalubres i amb un risc major per a les seues vides.

I ens indigna i avergonyix que en aquest debat siga una vegada més la dona la postergada, sent ella la clau indiscutible de la qüestió: si ella és la responsable del seu cos i és en ell on es gesta el fetus, si no es vol una vegada més ningunejar-la, és una barbaritat reconéixer-li el dret a decidir?

Sabem, perquè ho experimentem molt sovint, que les tesis mantingudes per sectors d'Església amb poc rigor sobre l'avortament, el matrimoni homosexual, el sexe en general, fan que el missatge plenament humanitzador de Jesús quede enterbolit. Moltes dones i hòmens que desgranen les seues vides en el servei a les altres persones, contribuint a la dignificació de la vida i a la consecució dels drets humans per a les més desfavorides, podrien enriquir les seues vides si no se'ls fera tan difícil i tan poc “cristià” l'accés a la persona de Jesús.

Aprofitem l'ocasió per manifestar-li la nostra convicció que l'aposta de l'Església per la Vida -el millor testimoni de la nostra fe- tant pel que fa al tema de l'avortament com a eixos altres temes enunciats, ha de consistir en:

- Posar la seua veu al servei de les persones que no en tenen, per a denunciar i desemmascarar incessantment els poders econòmics i ideològics que generen permanentment mort.

- Posar tots els recursos disponibles de l'Església a alleujar els damnificats -pobles, xiquets, dones i hòmens que, per milions, estan amenaçats d'una mort injusta i evitable-, abans que a la pròpia autoreproducció com a institució.

Des de Jesús creiem que esta és hui la seua urgent aposta.

Atentament.

Comunitat Cristiana Popular de Natzaret:

València 28 agost 2014

P.D.: En el moment d'ultimar la redacció d'aquesta carta ens ha arribat la notícia del nomenament de vosté com a arquebisbe de la diòcesi de Madrid. Donada la importància sociològica d'eixa diòcesi i les repercussions que solen tindre les declaracions del seu arquebisbe, desitgem que els catòlics i la resta de la societat espanyola tinguen ocasió de sentir paraules més acollidores i de més humanitat.