ANEU A GALILEA. ALLÀ EL VEUREU
El relat evangèlic que es llegeix a la nit pasqual és d'una importància excepcional. No solament s'anuncia la gran notícia que el crucificat ha estat ressuscitat per Déu. Se'ns indica, a més, el camí que hem de recórrer per veure'l i trobar-nos amb ell.
Marc parla de tres dones admirables que no poden oblidar Jesús. Són Maria de Magdala, Maria la de Jaume i Salomé. S'ha despertat als seus cors un projecte absurd que només pot néixer del seu amor apassionat: "comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús".
El sorprenent és que, en arribar al sepulcre, observen que està obert. Quan s'hi apropen més, veuen un "jove vestit de blanc" que les tranquilolitza del seu sobresalt i els anuncia una cosa que mai no haguessin sospitat.
"Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat?". És un error buscar-lo al món dels morts. "No és aquí". Jesús no és un difunt més. No és el moment de plorar-lo i retre-li homenatges. "Ha ressuscitat". És viu per sempre. Mai no podrà ser trobat al món dels morts, de l'extingit, de l'acabat.
Però, si no és al sepulcre, on es pot veure?, on el podem trobar? El jove recorda a les dones una cosa que ja els havia dit Jesús: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu". Per "veure" el ressuscitat cal tornar a Galilea. Per què? Per a què?
El ressuscitat no es pot "veure" sense fer el seu propi recorregut. Per experimentar-lo ple de vida enmig nostre, cal tornar al punt de partença i fer l'experiència del que ha estat aquesta vida que ha portat Jesús a la crucifixió i resurrecció. Si no és així, la "Resurrecció" serà per a nosaltres una doctrina sublim, un dogma sagrat, però no experimentarem Jesús viu en nosaltres.
Galilea ha estat l'escenari principal de la seva actuació. Allà els seus deixebles l'han vist guarir, perdonar, alliberar, acollir, despertar en tots una esperança nova. Ara els seus seguidors hem de fer el mateix. No estem sols. El ressuscitat va davant nostre. L'anirem veient si caminem darrere les seves passes. El més decisiu per experimentar el "ressuscitat" no és l'estudi de la teologia ni la celebració litúrgica sinó el seguiment fidel a Jesús.
Marc parla de tres dones admirables que no poden oblidar Jesús. Són Maria de Magdala, Maria la de Jaume i Salomé. S'ha despertat als seus cors un projecte absurd que només pot néixer del seu amor apassionat: "comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús".
El sorprenent és que, en arribar al sepulcre, observen que està obert. Quan s'hi apropen més, veuen un "jove vestit de blanc" que les tranquilolitza del seu sobresalt i els anuncia una cosa que mai no haguessin sospitat.
"Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat?". És un error buscar-lo al món dels morts. "No és aquí". Jesús no és un difunt més. No és el moment de plorar-lo i retre-li homenatges. "Ha ressuscitat". És viu per sempre. Mai no podrà ser trobat al món dels morts, de l'extingit, de l'acabat.
Però, si no és al sepulcre, on es pot veure?, on el podem trobar? El jove recorda a les dones una cosa que ja els havia dit Jesús: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu". Per "veure" el ressuscitat cal tornar a Galilea. Per què? Per a què?
El ressuscitat no es pot "veure" sense fer el seu propi recorregut. Per experimentar-lo ple de vida enmig nostre, cal tornar al punt de partença i fer l'experiència del que ha estat aquesta vida que ha portat Jesús a la crucifixió i resurrecció. Si no és així, la "Resurrecció" serà per a nosaltres una doctrina sublim, un dogma sagrat, però no experimentarem Jesús viu en nosaltres.
Galilea ha estat l'escenari principal de la seva actuació. Allà els seus deixebles l'han vist guarir, perdonar, alliberar, acollir, despertar en tots una esperança nova. Ara els seus seguidors hem de fer el mateix. No estem sols. El ressuscitat va davant nostre. L'anirem veient si caminem darrere les seves passes. El més decisiu per experimentar el "ressuscitat" no és l'estudi de la teologia ni la celebració litúrgica sinó el seguiment fidel a Jesús.
(José Antonio Pagola)
No hay comentarios:
Publicar un comentario