COMUNICAT DE DONESCREIENTS DE VALÈNCIA

En el marc de les jornades feministes del 8 de març, les Dones Creients, de moviments i comunitats, alcem la veu per dir que:

VENIM DE LLUNY

Venim d'una llarga tradició feminista que ha lluitat per la dignitat de les dones, que ha exigit la igualtat de drets, poder votar, llibertat sexual i reproductiva, i al segle XXI es reconeix diversa, es mostra amb una força jove i renovada, i aquest proper 8 de març tornarà a sortir al carrer per alçar la veu i dir prou.

Venim de les dones valentes i lliures de les primeres comunitats cristianes, i de totes les que al llarg de la història s’han negat a quedar recloses en els rols secundaris i invisibles a què la tradició eclesial i teològica les volia sotmetre.

Venim de la bona notícia d’un Jesús que transgredeix les normes d'una societat profundament patriarcal. Venim d’una Església que en els seus inicis va fer de la igualtat entre homes i dones, una de les aportacions més radicals a la història de la humanitat. Recuperem-la!

SOM MOLTES

Som moltes les que arreu del món alcem la veu.

Som majoria en les tasques de voluntariat, en les celebracions religioses, com a catequistes, als consells parroquials, som moltes en els moviments, associacions, esplais i en el món educatiu de xiquetes i joves. Són incomptables les congregacions de religioses que treballen dia a dia pels drets dels més vulnerables. Qui constitueix una part important de l’Església al segle XXI? Nosaltres!

DIEM PROU

• Diem prou a ser invisibilitzades i silenciades.

• Diem prou a ser tractades amb condescendència com si fóssim menors d'edat.
• Diem prou a la discriminació per raó del sexe o del gènere. Quantes dones veiem representant la institució? Quantes poden prendre part en la presa de les decisions? Quantes teòlogues treballen a les facultats de teologia, quantes acompanyen espiritualment, quantes són formadores dels seminaris?
• Diem prou a que se’ns negui el sacerdoci a causa del nostre cos, un cos que sempre està sota sospita.
• Prou a una visió negativa de la sexualitat, que crea patiment.
• Prou a una imatge d'un Déu exclusivament masculí.

IMAGINEM I CONSTRUÏM UNAESGLÉSIA NOVA

• Una Església que és comunitat d'iguals, on la dona és reconeguda com a subjecte de ple dret, amb veu i vot a tot arreu, on la dona és valorada pels propis talents, carismes i aportacions a les comunitats.
• Una Església on el lideratge és compartit entre dones i homes, laics, laiques, persones consagrades i preveres. Una església paritària, més plural i menys jeràrquica.
• Una Església que acompanya sense jutjar tota la diversitat de les famílies, d'identitats i orientacions sexuals.
• Una Església on les dones ja som, i ens reconeixem amb autoritat i lideratge.
• Una Església que ja avui és llavor de futur.

Venim de lluny, som moltes, i alcem la veu per dir prou i lluitar per una Església nova que l’1 de març de 2020 fa un pas endavant.

València 1 de març 2020